La visió dels colors


Alícia Vilanova i Gatius
Òptica–optometrista Octubre de 2004

La majoria de les nostres tasques en la vida diaria es relacionen amb el color, des de la fotografia, pintura, perruqueria, moda, la natura, etc.

Per tant, intentarem explicar i alhora valorar la importància que té poder veure en color.

El èsser humà pot veure en color gràcies als fotorreceptors que hi ha en la retina: conos i bastons.

Els primers són els responsables de la visió del color

Els segons ens donen la capacitat de la visió nocturna.

El color es produeix per les diferents característiques de la llum en l'espai i el temps i aquesta llum es la energia radiant que podem captar a través de le sensacions visuals que es produeixen per estímul de la retina..

Realment l'humà pot distingir més de 10 millions de colors, i encara que NO totes les persones tenen la mateixa capacitat de discrimació dels colors, s'ha estudiat i arribat a la conclusió que la majoria podem observar el mateix estil de colors, per tant s'ha pogut definir el concepte de visió normal del color VISIÓ TRICROMÀTICA: blau, vermell i verd, que combinats adequadament ens permet obtenir tots els altres colors.

El color té 4 característiques:
- Brillantor: si tenim una franja que va des de el color blanc fins al negre, hi haurà un marge de grisos, per tant, on hi ha el màxim de brillantor és al blanc i la mínima al negre.
- Matís: Es la característica que ens permet identificar un color com verd,vermell, etc, i té que veure amb la longitud d'ona dominant.
- Saturació: Té relació amb la puresa, determina en quin grau un color es separa del gris i va cap un color pur.
- Croma: El color d'un camp comparat en proporció a la lluminositat d'un camp igualment iluminat que es veu com blanc o perfectament transparent.


COLOR COMPLEMENTARI: Són els dos colors que barrejats adequadament donen blanc

És important detectar anomalies en la visió del color ja que pot ocultar altres problemes patològics que si poden tenir solució.

Quan el problema en el color és de naixement no hi ha tractament, però si pot ajudar a la persona a coneixer les seves limitacions i per exemple alhora de plantejar-se un estudi saber que no necessitarà molt el color, ja que sino es podria trobar en problemes ahora de passar per exemple una revisió mèdica o unes oposicions.


ALTERACIONS DE LA VISIÓ CROMÀTICA.

1- Els transtorns adquirits per algún problema patològic.

- Problemes amb el vermell-verd: apareixen com taques en el camp visual i segons el grau poden arribar a no veure aquests 2 colors. El verd el veuen com gris i el vermell com groc.
- Problemes amb el blau i groc: pot afectar a la visió noctura, i aquests 2 colors no els veuen.

2- Els transtorns de naixement.

- Distingeixen els 3 colors primaris però sen se saturació, sempre els veuen igual.
- El cas més sever es quan hi ha absència total del color,
- I, la ceguesa parcial és quan sols veuen una zona parcial del espectre visible i l'altra part és normal, pot ser que el vermell el vegi gris o el verd que el confongui amb el marrón clar, sols observen bé els tons grocs i blaus.

Hi ha una altra part de la població que té una sensibilitat a la llum diferent dels altres, i per exemple, per veure el groc estandar necessiten més quantitat de llum vermella,o un altre tipus d'anomalia que necessiten mes llum verda per veure el groc estandar.

Quant la persona té MONOCROMATISME, la visió del color es redueix a una escala de grisos, si en la retina tenen afectats els fotorreceptors anomenats bastons , es mes greu, ja que tenen menor agudesa visual, fotofobia (els hi molesta molt la llum) o nistagmus ( moviment incontrolat e involuntari dels ulls )

En canvi si son afectats els conos la agudesa visual és normal.