Astigmatisme


Alícia Vilanova i Gatius
Òptica–optometrista

Octubre de 2005

En el nostre sistema visual podem tenir diferents anomalies que ens provoquen alteracions en la nostra visió, nosaltres ho identifiquem com error refractiu, aquestes poden ser : miòpia, hipermetròpia i astigmatisme.

Aquest cop analitzem l'astigmatisme.

Es l'error refractiu per el qual cada imatge visualitzada no genera únicament una imatge en la retina (part de l'ull on es formen totes les imatges) sino al menys dos, separades entre si una certa distància produïnt una visió borrosa i distorsionada.

Aquestes dos imatges la majoria de vegades venen provodades per una diferència en els radis de la còrnia (primera capa de l'ull, transparent, situada en la part anterior de la pupila i l'iris).

Quan l'astigmatisme no és massa elevat pot contrarrestar les dos imatges fent un sobreesforç acomodatiu per veure-hi bé provocant molèsties com mal de cap, picor d'ull, etc.

Quan la còrnia no presenta astigmatisme és esfèrica, en canvi la còrnia astigmata té una forma semblant a una pilota de rugby.

L'astigmatisme elevat és congénit: si els 2 pares en tenen, el nen l'heredarà amb total seguretat, i si és un dels pares el que té aquesta anomalia, el nen té el 50 % de possibilitats d'adquir-lo.

Normalment, va acompanyat de hipermotròpia o de miòpia.

També és interessant saber que si es corretgeix adequadament amb ulleres o lents de contacte no acostuma a evolucionar amb la edat.